Préstecs pignoraticis per comprar un habitatge.
Els préstecs pignoraticis són els grans desconeguts. Les entitats bancàries no els concedeixen amb freqüència, però hi ha demanda i els clients que els obtenen els utilitzen fins i tot per finançar la compra d’un habitatge, com a fórmula alternativa a l’hipoteca.
Si bé el crèdit hipotecari s’atorga amb la garantia d’un bé immoble, pignorar un préstec comporta deixar a penyora o com a garantia:
– Un bé moble, com pot ser un vehicle, embarcació, joies, obres d’art, etc.
– Un actiu financer, com accions, participacions en fons, dipòsits o assegurances.
El gran avantatge per al client és que, tot i que durant el temps que dura el préstec l’actiu pignorat no queda disponible, sí que es pot seguir gaudint de la rendibilitat que generi. Per exemple, si una acció paga dividend el cobra el client, però no es poden vendre les accions excepte per amortitzar el crèdit.
Els préstecs pignoraticis permeten disposar de recursos per comprar el que es tingui planificat. Pot ser per comprar vehicles, un habitatge o per a una inversió empresarial o professional.
No és un producte que acostumi a aparèixer al catàleg dels bancs, però el comercialitzen Caixabank, Santander, Ibercaja, Bankinter, BBVA, Kutxabank i Banco Mediolanum. La majoria ofereixen aquest tipus de préstecs de manera ocasional i als clients selectes, generalment de banca privada, amb patrimonis a partir de 500.000 euros. És per això que l’oferta és molt personalitzada al no oferir-se al client particular habitual, sinó a determinats clients que posen part del seu elevat patrimoni com a garantia i aconsegueixen un quadre d’amortització més avantatjós. No compten amb una oferta concreta perquè la negociació és individual amb cada client i no solen haver-hi solucions estàndard, al dependre sempre del perfil financer, risc del client i del tipus d’operació.
Si es compara amb els préstecs hipotecaris, en els quals l’habitatge és la garantia, en el préstec pignoratici el client podria estalviar-se despeses com taxació, impostos o el Registre de la Propietat. Així mateix, les despeses de formalització del préstec pignoratici són menors als d’un préstec amb garantia hipotecària (impostos, taxacions, notari, registre). A més, no és necessària doble escriptura (compravenda d’habitatge i hipoteca), només la de l’préstec, i tampoc hi ha comissions d’amortització i cancel·lació anticipada.
Els desavantatges es troben en els menors terminis d’amortització, la impossibilitat d’accedir a avantatges fiscals per hipoteca en la declaració de la renda, i els percentatges de finançament varien en funció del bé o actiu que es prengui en penyora.
Si t’ha agradat aquesta publicació de “Préstecs pignoraticis per comprar un habitatge”, també et pot interessar