Sistema legal exprés per fer fora els okupes professionals.

Okupes professionals

L’ocupació il·legal d’habitatges s’ha convertit en un negoci massa bo i fàcil per a les màfies i els okupes professionals, per això, el nombre de usurpacions no deixa de créixer. L’última dada de què disposa la Secretaría de Estado de Seguridad correspon a 2017, quan es va registrar la xifra més alta dels últims cinc anys: 10.619 ocupacions il·legals denunciades o investigades per les forces i cossos de seguretat. Es tracta d’un 5,8% més que l’any anterior (9.998). Catalunya (4.123) és una de les comunitats autònomes més castigadas. I, per ciutats, va ser Barcelona, ​​amb 3.072 denúncies, segons el Ministerio de Interior.

Es calcula que a Espanya hi ha més de 87.000 habitatges ocupats de manera il·legal, segons l’Institut Cerdà. A l’ombra hi ha les que no es denuncien per por o coaccions, de manera que podrien superar les 100.000. I el que és pitjor: no només ha canviat el perfil del que ocupa, sinó també del tipus d’habitatge. Ens trobem cada dia amb problemes en xalets i urbanitzacions de luxe. El okupa ja no és només una família sense recursos. La xacra són les màfies que proliferen.

Però els propietaris tenen des de fa sis mesos un nou aliat en el seu bàndol. La nova llei de desnonament exprés (Llei 5/2018, de 11 de juny, de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil) compleix mig any i, tot i que és aviat per treure conclusions, ja es poden veure millores pel que fa a l’viacrucis anterior que suportaven milers de persones i que podia allargar-se fins a dos anys.

La millora més important és que permet als propietaris acudir a un judici civil de desnonament per recuperar la possessió de les seves propietats en un curt període de temps i amb menys costos. Ara la via civil és la forma més ràpida i adequada per solucionar la majoria d’ocupacions.

Fins a juliol de 2018 la legislació processal no disposava d’instruments ràpids i eficaços. Es deia a la policia per identificar els ocupants i obrir la via penal, la qual cosa era un autèntic calvari. Els processos eren tan llargs i poc efectius que els afectats preferien pagar diners a l’okupa perquè abandonés la casa.

Demanda civil

Ara n’hi ha prou amb presentar una demanda civil de desnonament perquè en circumstàncies normals, i en el termini aproximat d’un mes, el propietari pugui recuperar l’habitatge. No tots els jutjats de primera instància tenen la mateixa càrrega de treball ni la mateixa celeritat a l’hora d’admetre a tràmit una demanda, però la veritat és que en no més de tres a cinc mesos un propietari o arrendatari pot tornar a entrar al seu habitatge amb seguretat.

La llei introdueix mesures quesuponen un gran pas. S’adopta una mesura cautelar ràpida i és que l’ocupant acrediti en un termini de cinc dies, des de la notificació, l’existència de títol jurídic de la casa (contracte de lloguer, escriptura de compra …). Si no ho fa, el jutge autoritza el desnonament, acordant data i hora de llançament. I, a més, la interlocutòria no és susceptible. El que pot alentir el procés és que l’ocupant contesti a la demanda manifestant que té un títol que l’habilita a estar a la casa, que sol ser fals o sense valor jurídic.

La nova norma protegeix els propietaris i també a les Administracions Públiques amb habitatge social, que poden reclamar aquestes cases per a la seva veritable finalitat: donar un sostre a les persones en situació d’exclusió social.

Però no inclou a entitats financeres, promotores ni fons d’inversió. Aquest és l’escletxa que probablement aprofitaran les màfies i els okupes professionals per ocupar un ampli parc d’immobles de “fons voltor” i bancs.

Tot i que la via civil no distingeix entre habitatge habitual o segona residència, està més pensada per a l’últim cas. Perquè si els okupes entren al teu habitatge habitual perquè t’has anat a comprar el pa o de vacances és un delicte de violació de domicili i, en aquest cas, cal trucar a la policia immediatament.

En aquest cas, la immediatesa és la clau perquè la policia pugui treure els ocupants sense un procés judicial al considerar-se un delicte flagrant, és a dir, l’ocupació s’està produint o acaba de passar i hi ha testimonis.

Màfies

La proliferació de màfies no només ha motivat canvis legals que, per cert, no han acabat. La setmana passada el PP proposava penes de presó per als okupes i desallotjaments policials en 24 hores. Al voltant de l’ocupació s’ha dissenyat una bateria de productes i serveis per a tractar d’evitar les ocupacions.

Moltes companyies d’assegurances cobreixen les despeses judicials de la desocupació en les seves pòlisses multirisc de la llar. És el cas de Mútua de Propietaris, que també es fa càrrec de les despeses per reclamar els danys en l’habitatge. Finques Chicote ofereix des de l’any 2007 als seus clients aquesta modalitat de assegurances, ja que som agents d’aquesta companyia.

També Mapfre garanteix la protecció i ajuda a l’assegurat per emprendre accions penals i civils. A més, la cobertura d’assistència jurídica cobreix l’apropiació indeguda de béns fins al límit assegurat, així com els actes vandàlics. Finques Chicote també col·labora amb aquesta asseguradora, per la qual cosa podem oferir aquest tipus d’assegurances als nostres clients.

Però com més val prevenir que curar, els propietaris més temorosos tenen un vast mercat de productes dissenyats per evitar la “puntada a la porta”. En 2018 la instal·lació de sistemes antiokupa ha augmentat més del 50%. Ja no només són els grans grups inversors, sinó que el nombre de particulars que lloguen aquests sistemes per protegir els seus habitatges buits és cada vegada més gran.

Finques Chicote treballa amb diverses empreses de seguretat, les quals, entre els seus productes, hi ha les portes i pantalles d’acer que permeten l’entrada autoritzada mitjançant claus de seguretat; alarmes sense cablejat per a pisos buits; i portes amb pany electrònic per controlar l’accés de forma remota.

FONT: El País

https://elpais.com/economia/2019/02/01/actualidad/1549033172_767465.html