Aprovada la Llei contra les ocupacions il·legals d’habitatges.
La llei contra les ocupacions il·legals d’habitatges, la denominada “Llei antiocupacions” ha estat publicada al BOE núm. 142 de data 12 de juny i entrarà en vigor el pròxim 2 de juliol, després de ser ratificada pel Senat.
Aquesta modificació legislativa pretén acabar amb el calvari judicial que han d’afrontar les persones que es troben per sorpresa amb el seu pis o habitatge ocupats. El litigi per expulsar per via judicial als intrusos, avui en dia, pot durar fins a dos anys o més. En canvi, amb aquesta reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil el desallotjament es podrà realitzar de forma inicial en el procediment, amb el caràcter de mesura cautelar.
Aquesta modificació només s’aplicarà en els casos en què els propietaris de l’immoble afectat siguin persones físiques, entitats sense ànim de lucre i entitats públiques propietàries d’habitatges socials. L’exclusió de les persones jurídiques obeeix a la voluntat del legislatiu que entitats financeres, fons d’inversions o immobiliàries no puguin resultar afavorits amb aquesta reforma legal.
Si s’han identificat els ocupants, l’autoritat judicial donarà trasllat als serveis públics competents en matèria de política social per si procedís la seva actuació perquè en el termini de set dies puguin adoptar-se les mesures de protecció que en el seu cas sol·licitin i procedeixin.
L’efecte principal d’aquesta reforma processal civil, és que es pretén dotar al propietari d’una acció sumària que permeti la immediata recuperació de la plena possessió de l’habitatge, encara que es desconegui la identitat dels ocupants, previ requeriment judicial perquè aquests aportin en el termini de cinc dies el títol legal que justifiqui la seva possessió; en cas contrari, el Tribunal ordenarà de forma immediata el lliurament de l’habitatge al titular demandant i contra aquesta resolució no hi ha possibilitat de recurs.
També cal mencionar que amb aquesta reforma es constata que són les Administracions Públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, a les que correspon garantir les polítiques públiques en matèria d’habitatge conforme a allò que es preveu en l’article 47 de la CE. Preservant-se, també, el dret a la propietat privada de l’art. 33 CE.
FONT: Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida
