Cases modulars: pros i contres.
I si la teva nova casa és modular? Abans de decidir, analitza pros i contres.
L’edificació d’un habitatge fabricat en un taller i transportat en la seva ubicació definitiva competeix amb l’obra nova tradicional, però hi ha peculiaritats que és millor conèixer per endavant.
La reactivació del sector de la construcció, que al juliol va ostentar el creixement en permisos d’obra nova més consistent des de 2008, té un actor relativament nou en les anomenades cases modulars, és a dir, aquelles estructures i tancaments que es fabriquen per parts en un taller , per a ser transportades i acoblades posteriorment en el lloc escollit pel propietari. Segons dades del directori de professionals de la construcció Habitissimo, les edificacions modulars han passat d’unes 2.000 el 2015 a 7.000 el 2017, un valor absolut sens dubte residual comparat amb l’obra nova tradicional -ja que només entre agost de 2017 i juliol de 2018 es van visar 93.655 habitatges de nova planta-, però que suposa un increment del 250% en dos anys.
Davant de les innegables avantatges d’aquest tipus d’habitatge, hi ha també traves, que el potencial usuari haurà de conèixer i avaluar abans de decantar-se per ell.
L’estalvi de diners i temps d’espera, i el disseny personalitzat, són les principals avantatges competitius de les cases modulars, segons l’opinió dels professionals que es dediquen a la seva fabricació i venda. “Els terminis de lliurament passen de 18 o 24 mesos de la construcció tradicional a aproximadament la meitat”, segons el gerent d’industrialització de Aedas Homes, el negoci, basat en la fabricació industrialitzada de residències li permet oferir habitatges unifamiliars adossats de 197 metres quadrats per 370.000 euros a Torrejón de Ardoz (Madrid), entre d’altres projectes.
En tractar-se d’un procés industrialitzat, el control de qualitat és major, així com la relació entre qualitat i preu. Les economies d’escala que es poden fer en la producció, llavors, són clau per entendre aquests avantatges.
Així com es diu que una casa no es construeix a partir de la teulada (o, potser, sí, en el cas dels habitatges modulars), de la mateixa manera, abans de decidir el disseny del seu futur domicili, el propietari haurà de tenir un terreny sobre el qual edificar-lo. Haurà de ser urbanitzable i, si és pla, el projecte serà més senzill i barat, encara que no ha d’haver problema per modificar-lo o adaptar l’habitatge a les seves característiques
En el cas de no haver-ho adquirit encara, el terreny es podria comprar a través d’un préstec al consum, que l’import màxim serà de 60.000 euros. Una hipoteca també és una opció, però és molt probable que amb ella no es pugui finançar més que el 50% o el 60% del valor de la compra del terreny, amb un termini d’amortització d’entre 10 i 15 anys.
El pas posterior és la subscripció d’un préstec hipotecari, anomenat autopromotor, per a la construcció de l’habitatge. Les cases modulars són hipotecables com qualsevol habitatge que s’hagi de construir. Obtenir una hipoteca si ja s’ha constituït una altra per a adquirir el terreny no és tan fàcil. En aquest cas, les entitats finançaran només el 60% del valor de l’immoble. A més, si poden canviar d’ubicació amb tan sols pujar-los a un camió, no podran considerar-se béns immobles. Per tant, els bancs només concediran un préstec al consum o una hipoteca sobre un altre bé com a garantia.
Per contra, si l’habitatge comptés amb fonamentació, accés a subministraments, llicència i projecte, rebria el mateix tractament que un bé immoble. La clau està en aquests elements, que són altres tantes condicions d’accés al Registre de la Propietat.
Però, si en l’habitatge de construcció tradicional es finança habitualment fins a un 80% de la taxació, com taxar una casa modular si l’edifici no s’ha construït encara? En aquest supòsit, per determinar el valor futur de la casa, “la companyia taxadora examinarà el projecte d’obra juntament amb el terreny. Per contra, quan l’habitatge modular pertany a una promotora immobiliària, com en el cas de Aedas Homes, el futur propietari podrà sol·licitar una hipoteca normal i corrent. Les condicions són les mateixes que en qualsevol promoció d’obra nova.
Com passa en qualsevol tipus de construcció, el client haurà de comptar també amb la llicència urbanística i d’obra, un permís atorgat per l’Ajuntament en què s’ubicarà el immoble. El seu cost ronda el 2% del valor del terreny. Altres llicències complementàries poden ser demandades per les administracions locals.
Un cop construïda la casa, caldrà sol·licitar la cèdula d’habitabilitat, el preu és l’1% del cost de l’habitatge, així com l’alta de tots els subministraments. La majoria de les empreses del sector s’encarreguen de preparar tota la documentació necessària per a presentar als ajuntaments i, d’aquesta manera, legalitzar l’habitatge.
Tampoc caldrà oblidar-se del segur de llar. En aquest tipus d’habitatge cal prestar atenció a la possible presència de materials combustibles, així com al fet que moltes instal·lacions corren per sota del forjat i les comeses estan enterrades, el que redueix l’eficàcia d’algunes assegurances.
Un altre element que cal tenir en compte és que, en venir la casa literalment muntada de fàbrica, moltes vegades no es trobaran reparadors independents i el client haurà de buscar al fabricant perquè li gestioni qualsevol incidència. “Això implica buscar un assegurador que estigui disposat a indemnitzar abans de la reparació. Tampoc haurà de posar pegues quan el seu client sol·liciti perit i indemnització i haurà de ser àgil en la gestió i el pagament.
FONT: El País
Si t’ha agradat la publicació de “Cases modulars: pros i contres”, també et pot interessar