El lucre fàcil i ràpid incentiva el frau del relloguer turístic.

Les primeres denúncies del relloguer turístic van arribar fa un any. Propietaris de pisos que eren sancionats per l’Ajuntament de Barcelona per publicitar el seu habitatge com a apartament turístic. No eren ells; es tractava d’inquilins que rellogaven els habitatges a través d’ Airbnb. Un negoci molt llaminer, ràpid i sense riscos per a aquells que se salten la legalitat, una pràctica que ha aflorat arran de la història de Montse Pérez, que va reocupar el seu habitatge a la Barceloneta per poder recuperar-la de mans d’un estafador que feia relloguer tutístic.

Els atractius beneficis econòmics dels allotjaments turístics els converteixen en una activitat molt lucrativa per a aquells que no paguen impostos. La rendibilitat d’un apartament turístic a Barcelona és quatre vegades superior a la del lloguer convencional. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, explica, a tall d’exemple, que per un arrendament tradicional d’un pis a l’Eixample d’entre 70 i 80 metres quadrats el propietari pot cobrar uns 1.050 euros mensuals.

Això suposaria un benefici del 3% abans d’impostos i només tenint en compte el pagament de l’impost sobre béns immobles, els rebuts de la comunitat de propietaris i l’assegurança. Si aquell mateix habitatge es llogués al mercat d’apartaments turístics, el benefici mensual podria arribar als 4.000 euros. A més, l’arrendament convencional presenta més morositat; els apartaments turístics sembla que tinguin el pagament de l’estada més assegurada.

Els col·legis professionals adverteixen que aquesta pràctica del relloguer turístic va a més. L’Ajuntament ja té comptabilitzats fins a 200 relloguers d’aquest tipus, una xifra que es podria incrementar els pròxims dies si continuen augmentant les denúncies d’aquest tipus d’estafes. “Ja fa un temps vam mostrar la nostra preocupació a l’Ajuntament perquè quan es detecta un pis turístic il·legal immediatament s’incoa un expedient sancionador contra el propietari sense comprovar si és ell realment qui està llogant l’habitatge com a allotjament per a turistes”, explica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, Enrique Vendrell. Es tracta de multes que van des dels 30.000 fins als 300.000 euros i, encara que molts casos han quedat arxivats després que l’amo de la casa pogués demostrar que no era el responsable d’oferir la propietat com a habitatge turístic, en d’altres l’expedient continua la seva tramitació. “Consideren que el propietari és responsable o ha consentit aquesta situació”, assenyala Vendrell sobre una pràctica que, segons el seu parer, genera molta indefensió.

De fet, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana recorda el cas d’una associada d’edat avançada que es va veure embolicada en aquest tipus d’estafa. Va llogar el seu habitatge i, sense saber-ho, s’oferia com a apartament vacacional. Se’n va assabentar a través de la multa imposada per l’Ajuntament, que finalment va poder recórrer. La tinenta d’alcalde d’ Urbanisme, Janet Sanz, calcula que entre un 10 i un 15% de les sancions que imposa el Consistori són recorregudes perquè corresponen a casos de relloguer turístic. Sanz insta els afectats del relloguer turístic a explicar el seu cas als serveis municipals. “La solució més àgil és venir primer a l’Ajuntament i després portar el cas a la justícia per tramitar una rescissió del contracte ipso facto”, apunta la tinenta d’alcalde.

Tant el govern municipal com els professionals del sector parlen d’estructures organitzades d’estafadors -no s’atreveixen a pronunciar la paraula màfia- que operen a Barcelona, fins ara amb total impunitat i beneficiant-se de la legislació que fa difícil que els propietaris recuperin el seu pis.

L’immoble perfecte per a algú que busca rellogar-lo és un pis moblat, amb els subministraments donats d’alta, a les zones de més pressió turística de Barcelona i preferiblement rehabilitat. “Pot estar per sobre dels preus raonables, ja que a qui el llogarà li sortirà a compte igualment”, assenyala el president dels Agents de la Propietat Immobiliària ( API) a Catalunya, Joan Ollé. La picaresca s’aprofita de les dificultats que tenen els propietaris per recuperar el seu habitatge i no necessiten una gran infraestructura per dur a terme la seva estafa. Els estafadors gestionen les reserves i només necessiten un servei de neteja i una persona que lliuri i reculli les claus.

Els professionals assenyalen, a més, que en el cas de ser descoberts deixen de pagar immediatament el lloguer i els serveis. Saben que si van al jutjat pot passar un any i mig fins que hagin d’abandonar l’habitatge. “La laxitud genera impunitat”, denuncia Ollé, que demana una “regulació més efectiva” i insta els consumidors a prendre mesures abans de firmar un contracte.

La recomanació bàsica és fer un bon filtre, anar una mica més enllà de la nòmina del llogater. “No hi ha res més simpàtic i encantador que un estafador”, alerta el president dels API. En aquest sentit, Finques Chicote sempre aplica una acurada política de recerca i filtrat de candidats per trobar l’inquilí més idoni, i tant mateix, en la mesura del possible, intentar garantir als clients que ens confien el lloguer dels seus pisos, que l’inquilí final disposa d’una solvència contrastada.

La patronal dels apartaments turístics legals (Apartur) es pronuncia en aquesta mateixa línia. Enrique Alcántara, el seu president, explica que els propietaris estan indefensos davant les il·legalitats del relloguer turístic i han de controlar a qui lloguen els seus habitatges. Considera que les inspeccions que està fent l’Ajuntament estan donant els seus fruits i s’ha reduït en un miler el nombre d’apartaments il·legals que funcionen a Barcelona. Janet Sanz l’atribueix al treball del cos de 40 inspectors reforçat amb 40 visualitzadors que identifiquen possibles apartaments il·legals a partir del rastreig de les plataformes digitals i a peu de carrer.

Ciutat Vella és el punt calent. Airbnb va anunciar fa uns mesos com a cop d’efecte la limitació d’un anunci per amfitrió al districte per expulsar del sistema els propietaris de diversos pisos turístics. Per Janet Sanz, aquesta mesura és “una presa de pèl”. El que ha acabat passant és que els afectats han creat un usuari per a cada pis. A efectes pràctics, continuen sent els mateixos. L’efecte ha estat similar al que han tingut les mesures de limitar el lloguer vacacional a un nombre de dies determinat en altres grans ciutats com ara Nova York i Amsterdam, on els amfitrions canvien regularment de nom d’usuari i posen el mateix pis per esprémer al màxim la plataforma.

El cert és que la pressió residencial que pateix Barcelona, amb poca oferta d’habitatge nou, uns preus de lloguer que s’han disparat i la presència de residències que funcionen com a pisos de lloguer vacacional, no ajuda a resoldre aquesta situació. Sobretot perquè, tal com indiquen els professionals, les restriccions derivades de la moratòria hotelera han portat els inversors a adquirir edificis sencers per reconvertir-los en apartaments de luxe. Alguns es converteixen en segona residència d’acabalats estrangers, tot i que la majoria acaben al mercat de lloguer vacacional, en què Airbnb és el millor aparador. “L’allotjament turístic s’ha convertit en una forma més d’especulació per a grans inversors”, lamenta un dels por­taveus del nounat sindicat de llogaters de Barcelona, Jaime Palomera.

Malgrat això, Palomera alerta també de la creixent “especulació de petits propietaris que retiren els seus habitatges del mercat residencial quan finalitza el contracte de lloguer i el passen al turisme, cosa que suposa una pressió més gran a l’alça dels preus”.

FUENTE: La Vanguardia
http://www.lavanguardia.com/encatala/20170625/423671022565/lucre-facil-rapid-frau-relloguer-turistic.html

También te puede interesar

Pisos turísticos

Pisos turísticos